dilluns, 16 de juny del 2014

BAIXA EDAT MITJANA

A Europa i va haver una gran prosperitat econòmica que va fer que milloressin les condicions de vida. Les causes van ser:
- Millora l'agricultura, augmenten les terres de superfície cultivable ja que es va dessecar pantans i es van        talar boscos. Es va substituir la rotació biennal per la triennal. El guaret és una tècnica per facilitar          l'agricultura que consisteix en dividir el camp entres parts, una dels parts sense collita i les altres dues si.
- Amb l'augment de la població va néixer el comerç i la banca ja que es necessitaven més productes. Per         transportar productes hi havia dues rutes:
o  La ruta del mediterrani: permetia el comerç amb les ciutats costaneres i la Península Ibèrica. Els europeus venien armes i teixits i compraven productes de luxes com la seda.
o   La ruta del l'Atlàntic: era dominada per una associació de comerciants, la Hansa. Unia els ports de Portugal i els del Cantàbric amb les ciutats flamenques i alemanyes.
Els comerciants es reunien en fires que eren mercats periòdics on es compraven i es venien grans quantitats de productes.

La burgesia
Hi va haver molts canvis socials i l'aparició d'un nou grup, la burgesia que formava part dels no privilegiats. Un burgès no es dedicava a la terra i no depenia de cap senyor feudal. La base de la seva riquesa no eren les terres sinó els diners que cobraven pel seu treball. Segons la riquesa del burgesos es dividien en: l'alta burgesia i la baixa burgesia.

El govern de les ciutats
Les ciutats eren governades per assemblees de tots els veïns però les ciutats anaven creixent i cada cop es feia més difícil governar perquè costava posar-se d'acord. A partir de llavors les ciutats eren governades per un alcalde que dirigia un equip de magistrats. L'equip de govern es reunia a l'ajuntament.

La cultura
Com més avançaven els negocis i més persones es dedicaven als negocis van veure que era necessari aprendre a llegir i escriure. Es van fundar escoles que al principi estaven sota el poder religiós però més tard es van independitzar de l'església i es van fundar universitats.

ALTA EDAT MITJANA

 A Europa és va iniciar una civilització influenciada per la religió cristiana, el món rural, les desigualtats socials i l'art romànic i gòtic.

Imperi Carolingi
Els francs s'establiren a Europa després de la caiguda de l'imperi romà. Els reis d'aquest regne eren dèbils i deixaven el govern en mans dels majordoms de palau. un majordom important va ser Carles Martell que va aturar als musulmans del centre d'Europa i va guanyar a la batalla de Poitiers.

Orígens del feudalisme
L'imperi romà es va dividir en regnes. Els monarques ja no podien recaptar impostos ni mantenir un exèrcit per protegir la població. Van haver de demanar ajuda als nobles, comptes i marquesos. El rei donava a un feu a aquelles persones que l'ajudessin a governar a canvi que ell els jurava fidelitat.

El feu
Els nobles a canvi de jurar fidelitat al rei rebien una part de terra. El rei es reservava les millors terres per ell on hi construïa el castell, les terres de conreu i els serfs. Les altres terres es dividien en masos que lliuraven als serfs o als camperols lliures. El senyor feudal era la màxima autoritat en el feu i era qui impartia justícia, imposava els tributs, controlava els serveis.

PESTA NEGRA

L'any 1342 van morir molts pagesos, nobles, cavallers i reis a causa de la Pesta Negra. Una malaltia causada per les rates i puces. Al principi pensaven que aquesta malaltia era causada pels gats i els van matar però la cosa va empitjorar perquè les rates no tenien depredadors i augmentaven.
No se'n sap exactament l'origen tot i que els experts apunten que s'hauria originat entre la Índia i la Xina i s'hauria difós mitjançant la Ruta de la Seda.

Hi ha tres variants de la Pesta Negra:
- Pesta bubònica: Era la més comuna. A l’engonal, les aixelles o el coll apareixien una mena de bonys molt   dolorosos. Es transmetia pel contacte amb rates, puces o polls.
- Pesta pulmonar/ Pesta pneumònica: Es transmetia per via oral, a través de la saliva. Els símptomes eren:  dificultat per respirar, aparició de taques blaves o liles a la pell, febre alta, tos, escopir sang.
 Pesta septicèmica: causava la mort a gairebé tots els malalts infectats. Els símptomes característics eren la f    febre alta i l'aparició de taques de color morat.
- Pesta septicèmica: causava la mort de gairebé tots els infectats. Els símptomes més característics eren la  febre alta i l'aparició de taques de color morat.

ESTAMENTS SOCIALS





EL REI
De què s'encarregava el rei?
S'encarregava de dirigir les campanyes militars i de demanar impostos quan hi havia guerres. 
Com es vestia els rei?
Els reis vestien amb una túnica llarga que tenia una obertura al davant per poder anar a cavall anomenada brial. Les pells per fer el vestit normalment eren de conill o d'ovella.
Què menjava el rei?
Els reis menjaven el mateix que els nobles. Menjaven: carn, diferents varietats de peix, mongetes, llegums com llenties i cigrons, alls i ceba, fruita... Els més importants eren el pa i els ous que es feien servir per molts plats i eren els aliments bàsics.


ELS NOBLES
De que s'encarregaven els nobles?
Eren bàsicament guerrers i s'encarregaven de protegir la població en cas de guerra. Com que eren els únics que podien utilitzar armes, controlaven a la resta de la població. No treballaven mai. 
Com vestien els nobles?
Els homes portaven unes mitges que es posaven amb camises llargues o vestits llargs. Les dones portaven uns vestits llargs fins als peus i brodats amb brillants portaven bosses de tela. 
Què menjaven els nobles?
Els nobles menjaven el mateix que els reis. Menjaven carn, peix, llegums, all, ceba, fruita, ous i pa.



ELS MONJOS
De què s'encarregaven els monjos?
Es dedicaven a pregar a Déu pels membres dels altres estaments. Posseïen grans terres i cobraven l'impost del delme per mantenir-les. 
Com vestien els monjos?
Vestien segons el tipus de monjo que eren. La majoria portaven un vestit que els arribava fins als peus. 
Què menjaven els monjos?
El que menjaven més sovint era pa, sopa i verdura. Altres vegades menjaven ous, fruita i formatge. En ocasions especials menjaven carn i peix.

ELS PAGESOS
De què s'encarregaven els pagesos?
La majoria treballaven al camp, llauraven la terra i tenien cura del bestiar. Cultivaven cereals com el blat i l'ordi i llegums com els cigrons i els pèsols. La producció agrícola resultava escassa. 
Com vestien els pagesos?
Vestien amb peces de llana gruixudes. Els homes es posaven un guardapits que era semblant a una armilla. Les dones portaven faldilles de llana llargues i mantons. 
Què menjaven els pagesos?
S'alimentaven del que conreaven i pescaven però el senyor els en treia una part. Bevien aigua però si conreaven molt raïm llavors podien beure vi.